Vilabertran disposa d’un terreny molt fèrtil i ric en aigua, la qual cosa ha facilitat que el municipi sigui històricament una terra de cultiu de l’horta.
El conreu de l’horta ha creat un paisatge molt característic, ajudat de les típiques tanques de xiprers per a protegir les terres del vent de tramuntana. A part de la seva importància econòmica i paisatgística, aquest conreu tant propi de Vilabertran és un element important des del punt de vista cultural i ecològic: l’horta permet la producció de productes de proximitat i de qualitat i alhora potencia la conservació de l’espai rural i les espècies autòctones.
L’agricultura de l’horta és, fins i tot actualment, un dels recursos econòmics més importants del municipi.
Els processos tradicionals d’irrigació de l’horta són les sínies i les poranques. A més hi ha diferents trets identitaris, com són els paravents o “reparos” que minimitzen els efectes del vent, en especial la tramuntana, tant dins l’ecosistema de l’horta com de les zones de regadiu.
Els tipus d’hortalisses que es conreen a l’horta fomenten una agricultura intensiva, de petites dimensions que preserva la biodiversitat de les espècies hortícoles, amb llavors autòctones i de gran qualitat i fuig de les grans extensions de monocultiu.
L’hort del prior, un espai d’hortes característic de Vilabertran, situat dins el conjunt monàstic de Santa Maria de Vilabertran, és propietat del Museu d’Història de Catalunya, i en conveni amb els alumnes del CEIP Torre d’en Reig de Vilabertan duen a terme un projecte de recuperació i gestió de les antigues hortes de l’Abadia.
L’escola facilita la participació de les famílies creant un entorn al voltant de l’horta, activitat tradicional al voltant de la que s’organitzava antigament la vida al poble i donant a conèixer la feina de l’hort, els sistemes tradicionals de cultiu i les espècies hortícoles als alumnes del poble.
