Un dels tresors que podeu descobrir a la plana de són les sínies de Vilabertran. Passejant pel territori vilabertranenc podeu trobar més d’una vintena d’aquestes sínies, algunes d’elles molt ben conservades.
Les sínies han estat un element molt característic i essencial en el desenvolupament agrícola de la vil·la. La majoria es troben als camps i a les hortes de les afores del poble i tenien un ús exclusivament agrícola, però també se’n troben al propi casc urbà, com les que es localitzen al carrer de Josep Reig i Palau o la sínia de platines de la família Xambó, restaurada i ubicada a la plaça dels Hortalans.
Les sínies de Vilabertran són, per les característiques del terreny i la profunditat de les aigües, sínies d’extracció per platines. A diferència de les sínies més conegudes, les sínies de catúfols típiques del Delta de l’Ebre, que es feien servir per treure aigua de pous poc profunds, en les nostres contrades les aigües s’extreuen de profunditats d’aproximadament 10 metres. Bàsicament podem dir que a Vilabertran s’hi van instal·lar dos tipus de sínies: les descobertes o a l’aire lliure i les cobertes. Les descobertes, actualment de les que més nombre se’n conserven, tenien la maquinària a la intempèrie.
Actualment, la majoria de sínies estan abandonades o transformades per a usos diferents dels inicialment previstos. Les sínies del casc urbà, a més d’emprar-se per regar l’hort de la casa, també serveixen per a extreure l’aigua del consum diari i en ocasions, com a piscina.
Una sínia és un mecanisme d’extracció d’aigua, que utilitza una tècnica molt antiga, de la qual se’n té coneixença ja al Proper Orient cap l’any 200 a.C. En català aquesta paraula es troba documentada des de l’any 1054 i deriva de l’àrab sǟniya que a la vegada deriva de la paraula que en aquest idioma significa molí.
Els àrabs la utilitzaren abastament i hi varen fer millores. La majoria de sínies de Vilabertran daten de començaments de segle XX (anys 1915 – 1925), en algunes d’elles encara conserven la inscripció de la data de fabricació.
La Sínia és un mecanisme relativament senzill: és una màquina composta per poques peces, algunes d’elles basades en màquines simples, com el torn, la politja o la manovella. Pel bon funcionament i per a facilitar el manteniment de les mateixes, la majoria de les sínies es van construir de ferro, tot i que se’n coneix l’existència d’algunes que tenien parts de fusta, com la travessa. Els mecanismes principals d’una sínia són els següents:
Boleia o travessa: És una manovella a on s’enganxa l’animal, normalment un matxo. Està situada al damunt de la roda gran.
Rodes dentades: És un sistema d’engranatges que consisteix en una roda dentada gran, d’aproximadament uns 80-100 cm. de diàmetre i col·locada perpendicular a l’anterior.
Roda o Nòria: Roda, similar a una politja, que fa pujar i baixar la cadena del pou.
Platines: Cadascun dels platets de ferro recoberts amb cautxú que estan enganxats a la cadena.
Pastera: Pica de pedra o d’obra, on s’hi aboca l’aigua que s’extreu del pou.
Caminal: Camí que recorre l’animal al voltant de la sínia.
El funcionament es basa en el matxo que enganxat a la travessa, amb ulleres als ulls per no marejar-se, va donant voltes pel caminal i acciona el moviment de les dues rodes dentades. L’engranatge petit està connectat a la roda amb la cadena a través d’un eix o torn. La cadena amb platines s’enfonsa pel pou i en trobar la canonada, la platina tapona i fa pujar l’aigua fins que s’aboca a la pastera. Aquesta està connectada al viver que emmagatzema l’aigua que es distribuirà per regar l’horta directament a través del rec principal o per un sistema de sifons i regs.
Al voltant de la sínia i sense que entorpeixi el caminal, trobem arbres plantats, normalment figueres, per donar ombra a l’animal, sobretot a l’estiu, quan el jornal era més llarg.
